CONCLUSIONS

Hola de nou,
ja hem arribat al final del nostre diari i toca fer les conclusions de la nostra intervenció ak pràcticum I..
El meu objectiu principal era comprovar i verificar que els diversos programes que vaig elegir per tal de fer el seguiment inclosos en el PAD, complien la normativa vigent. Els objectius que em vaig marcar per fer el seguiment van ser:

1. Organització de l’aula.

2. Recursos materials i humans utilitzats.

3. Ús de les TIC.

4. Clima de treball.

5. Metodologia: aprenentatge significatiu, aprendre a aprendre, partir dels coneixements previs i connectar-los amb els nous...

6. Coherència entre les programacions curriculars, les d’aula i la informació oficial de l’Estat.

Ja en la valoració de cada programa vaig posar la meva pròpia avaluació del funcionament de cadascun.

En general, tots els programes segueixen i compleixen la normativa vigent, tot i que sempre hi ha aspectes millorables, com pot ser la participació i implicació del professat del grup ordinari. Fins que tot el professorat no canviï el xip i entengui que l'atenció a la diversitat és cosa de TOT el professorat i no sols dels especialistes la manera de treballar d'aquests últims sempre troba entrebancs. Altre aspecte millorable, debatut al document DAFO és el tema de les sessions d'avaluació i del seguiment i compliment del PAT per part dels tutors. No és de rebut que un grup estigui millor atés tutorialment i per tant a nivell de tot l'equip educatiu, segons la implicació i conscienciació del tutor/a en la seva tasca, que és molt sèria, important i imprescindible per tal que un grup vagi millorant tant cognitivament com en altres aspectes relacionants en la seva vida personal.

Per tant, el fer el pràcticum, i endinsar-me dins la pràctica docent tant dels especialistes com d'algunes aules ordinàries, m'ha servit per reflexionar en la meva pràctica educativa, no com a psicopedagoga, sinó com a mestra d'AD. És important entendre el nostre alumnat, fer que estiguin motivats, ajudar-los tant en matèria educativa com de desenvolupament personal, escoltar-los sempre que calgui i ser la seva guia. A més, també m'ha servit per veure directament la tasca tan complicada i imprescindible que tenen les orientadores que hi ha a l'institut. Parlo de l'institut com a educació Formal, ja que és on he fet les pràctiques i per tant no puc parlar de la seva tasca en l'educació no formal, tot i que deu ser igual d'important i imprescindible. Me n'he adonat que alguns professors/es esperen fórmules màgiques per part de les orientadores, fet que no és possible, ja que les fórmules màgiques no existeixen. Tan de bo que daca vegada més professorat és conscient que cal treballar de manera cooperativa entre professor-tutor-orientador-família per tal que l'alumnat progressi a nivell acadèmic i maduri a nivell personal. Aquest fet ha sigut degut al fet que l'equip directiu fa ús rigorós de les sessions de ROT, reunions amb les orientadores per tal de fer el seguiment dels programes i millorar l'absentisme escolar. A més, hi ha un ús també exhaustiu de com utilitzar els serveis d'orientació. Fa uns anys, simplement  el professorat anava a l'orientadora o se li deia pels passadissos que tenia un problema amb algun alumne. Per sort i gràcies a la feina continuada, ara no passa això. Cal seguir un protocol per tal de fer una demanda a orientació, i si no se segueix aquest protocol l'orientadora no actua, a més que aquest professor/a és reclamat pel cap d'estudis corresponent per tal d'explicar-li com s'han de fer les coses correctament.

En conclusió, la tasca d'orientació és imprescindible, s'han de seguir les passes correctes per tal de ser atesos i sobretot, el que més m'ha fer "por" és la complexitat d'aquesta feina, ja que a més de saber com tractar l'alumnat, les famílies, el professorat, tenir els coneixements i les eines per tal de fer les valoracions de l'alumnat, cal que l'orientador tingui les habilitat d'empatia i assertivitat que li permetran apropar-se a l'interlocutor corresponent. O sigui, una feina ben completa i, alhora, complicada.

SEGUIMENT DE L'AULA D'ACOLLIDA

Hola companys,
ja sols em queda fer la valoració de l'Aula d'Acollida.

1. Organització de l’aula.: l'aula està organitzada  en taules d'un grup de 9, allà fan feina els alumnes i si acaben aviat i tenen els exercicis bé poden anar a treballar als diversos racons que hi ha.

2. Recursos materials i humans utilitzats: els recursos humans evidentment podrien ser més, tant com els material. Ara bé, l'aula d'acollida té material suficient tant de tipus escrit com informàtic. Encara que dins l'aula no hi ha un ordinador, les professores encarregades d'aquest grup sempre porten un parell de portàtils per tal de treballar amb les TIC i fer el blog de l'Aula d'Acollida.

3. Ús de les TIC: Normalment, s'usen lesTIC per cercar informació dels països als quals pertanyen l'alumnat de l'aula i que així informent i relaten les seves experiències a la seva terra, els canvis personals que han sofert en canviar de lloc per viure, explicar i cercar fotografies d'on vivien i per fer el bloc d'acollida.

4. Clima de treball: El clima de treball és excel·lent. Les professores estan molt implicades en la seva feina, treballen a gust amb aquest alumnat, fet que fa que sempre innoven noves activitats enriquidores i engrescadores per l'alumnat. Aquest treballa al seu ritme, amb total llibertat i amb l'atenta mirada i seguiment de les professores. A més tenen racons de lesctura, de jocs didàctics.. els quals usen quan ja han acabat les tasques encomanades.

5. Metodologia: aprenentatge significatiu, aprendre a aprendre, partir dels coneixements previs i connectar-los amb els nous: és evident que amb aquest tipus d'alunat es parteix moltes vegades de zero. S'ha de treballar amb fotografies, murals, coneixement de lèxic... i a partir d'ahi i sempre connnectant el que han après es va avançant i introduint-hi nous conceptres.

Quan un alumne nou arriba, se li fa una benvinguda i un recorregut pel centre amb un plànol per tal que s'ubiqui, es fa reunió amb la família per tal d'informar-los del programa (moltes vegades cal un intèrpret perquè els pares no entenen ni el català ni l'espanyol, encara que açò passa poques vegades,ja que l'espanyol més o menys l'entenen).

Les professores fan reunions i coordinacions amb el professorat de l'aula ordinària quan l'alumnat va progressant i s'hi incorpora a l'aula ordinària poc a poc.

6. Coherència entre les programacions curriculars, les d’aula i la informació oficial de l’Estat: Hi ha total coherència entre el que dicta la normativa i les programacions d'aula. Abans que un alumnes enttri a l'Aula d'Acollida ha de tenir les característiques especificades per tal d'entrar al programa.

Per tant, tant la feina com la valoració del seguiment de l'aula d'acollida és excel·lent. Tant de bo tot el professorat actués així. (LES FOTS ESTAN FETES SENS ALUMNES PER TAL DE PERSERVAR LA SEVA IDENTITAT)

L'aula d'acollida

L'AULA DELS PTs

Hola companys,
uns dels meus objectius del Pràcticum era valorar:

1. Organització de l’aula.

2. Recursos materials i humans utilitzats.

3. Ús de les TIC.

4. Clima de treball.

5. Metodologia: aprenentatge significatiu, aprendre a aprendre, partir dels coneixements previs i connectar-los amb els nous...

Doncs bé, com ja vaig informar en una altra intervenció, els PTs treballen dins  i fora de l'aula ordinària.

Ara bé, quan treballen als seus"garitos" als quals nomenem "tancaments", el clima de treball i l'organització de l'aula és una mica claustrofòbica. Són tancament fets als passadissos degut a la falta d'espai. Crec que ja vaig comentar que estem sobresaturats d'alumnes i ens cal un nou institut JA!!!

Als tancaments és cert que tenen un ordinador connectat en xarxa, un munt de material i que treballen amb els alumnes nee mitjançant l'aprenentatge significatiu, però això d'estar enmig del passadís fent classe en un espai de 10 metres quadrats no deu ser molt agradable. De fet, com que els tancaments són d'alumini i cristal, han hagut de "decorar" els cristals per tal que la gent que passi no els pugui veure. A més no tenen ni finestres per quan fa calor ni calefacció per quan fa fred.

Per tant, quan a l'aula dels PTs, el meu informe és molt deficient. Evidentment ells no tenen la culpa, sinó el Govern que ens va prometre un nou institut el qual obriria portes al 2011 i encara ni han començat. Aiiiiiiii els polítics, moltes promeses però pocs fets.

A veure si hi penso i penjo una foto!!!

Fins una altra.

SEGUIMENT DE L'AULA AD

Hola companys,
conforme em vaig proposar al projecte, la meva intenció era corroborar o fer una comparativa entre el PAD de l'institut i la realitat educativa que rep l'alumnat.
Ja vaig fer una valoració sobre l'alumnat NEE. Avui toca la dels alumnes AD.
Bé, com tots sabreu, l'alumnat AD, abans anomenat Compensatòria, té un ventall molt ampli de perfils que s'hi poden incloure.
Com que els grups AD eren massa heterogenis (estic parlant de fa 9 anys)  no es podia treballar amb ells, és a dir, s'hi incloïen alumnat amb risc d'abandonament, altres d'ètnies, altres que volien estudiar però que no aconsguien els resultats esperats, altres amb comportaments disruptius... Amb aquest context era impossible treballar adequadament amb cap tipus de perfil.
Més endavant, des d'orientació i la cap d'estudis encarregada dels grups de Compensatòria, van fer una proposta-projecte en la qual es demananava que el perfil d'alumnat AD fos tipus el de Diversificació, és a dir, nens i nenes que estudien però que pel que sigui no hi ha manera que aprovin les assignatures. És clar que també s'hi inclouen alumnes derivats adequadament amb el seu protocol: alumnes amb TDA, TDAH, dislèxics....però ja són grups més homogenis dins l'heterogeneïtat.

Des de llavors, la manera de treballar amb aquest alumnat és molt diferent ja que els resultats són molt positius:
- Hi ha un gran nombre d'alumnes que es poden incorporar al grup ordinari.
- Hi ha un gran nombre d'alumnes que acaba l'ESO.
- Ara hi ha altres programes per tal de fer front alumnat amb risc d'abandonament.
- Es treballa de manera individualitzada, partint sempre dels coneixements previs i seguint el ritme de l'alumnat.
- Es treballa amb materials atractius i amb metodologies diferents a les del grup ordinari, ja que en ser grups reduïts es pot actuar d'aquesta manera.

Per tant, les observacions que he fet a l'aula AD de la meva companya em permet reafirmar-me en el que he dit abans en els resultats positius. Aquests nens tenen 11 hores amb ella, és com si fos la seva tutora, un referent de comportament, fet que fa que l'alumnat estigui més controlat, tingui un major seguiment en quant a l'assistència a classe i en quant la feina a l'aula i a casa.

Així doncs, pel que fa al seguiment del PAD per part del programa AD la meva valoració no és positiva, és excel·lent!!!! I ho dic perquè els resultats em donen la raó.

Fins una altra!!


Aquests són treballs dels alumnes amb el mètode Tonfoni:

LA CONDUCTA DISRUPTIVA DE F.

Hola companys/es,
F. és un alumne molt intel·ligent, però per circumstàncies de la vida a ca seva no té un ambient massa positiu: problemes de maltractaments, drogues i molt de palos.
A aquest alumne és al que vaig començar a aplicar-li el suport conductual positiu, i la veritat és que funcionava. Bé, una persona no canvia de la nit al matí, però com a mínim a mi es comportava, feia feina, participava a classe... i si es posava nerviós o se'n passava el treia al passadís i reflexionàvem junts sobre el que estava passant.
Bé, ara ve el problema. Aquest comportament sols el tenia amb mi, amb la resta de classes contiuava a la seva i el professorat no és o no vol ser tan pacient i conscient dels seus problemes. Ara, per desgràcia ha acumulat un munt de faltes lleus i li ve també un expedient, amb la qual cosa a mi m'ha caigut la moral, ja que més o menys a aquest al·lot l'estava recuperant i fent-li entendre que no tothom va a base de palos.
Li vaig fer signar un contracte en el qual durant cada setmana que estigués expulsat jo li donaria feina i ell me l'entregaria la següent setmana. I quan li vingués l'expedient, 20 dies a casa, jo em comprometia personament a tenir-lo en el programa PROA en el qual també imparteixo classes. F. de moment està encantat, veu que hi ha una persona que li fa cas, l'aconsella i intenta que canviï.
Jo ara em pregunt: amb aquest tipus d'alumnat seguir al peu de la lletra el RRI en què l'ajuda? Aquest nen, si des d'ara no torna fins després de Nadal sé que l'he perdut. Com deuria canviar el sistema educatiu  i les polítiques educatives per tal de reinsertar aquest tipus d'alumnat al sistema educatiu? A aprendre a ser persones i a seguir unes normes. Per mi, l'expulsió l'única cosa que farà serà perdre'l per sempre.
Com a mestra i estudiant de Psicopedagogia no ho puc permetre i intentaré que F. vingui a les tardes amb mi amb la meva pròpia responsabilitat perquè no puc permetre que es converteixi en un delinqüent.
Espero aconseguir-ho i que algú de vosaltres em digueu la vostra opinió.

Mercis i fins una altra.

ANÀLISI DAFO

TEMA: SITUACIÓ DE L’AD A L’IES XARC

DEBILITATS	AMENACES
1.fe. Poca coordinació entre orientació i direcció. 2.fe. El dep. d’orientació no té, o en té poca en relació als agrupaments que es fa des de prefectura 3.fe Com que és un departament amb molts programes, no hi ha cap relació entre el professorat que imparteix classe en ells. 4.fe. L’AMPA no funciona adequadament. 5.fe. Els diferents programes no compten amb hores de coordinació interna, amb la qual cosa s’han de fer en moments puntuals o en hores d’esplai. 6.fe Manca d’espais adequats per tal de fer les classes amb els alumnes NEE. 7.fe Manca d’aules per tal de fer classe amb l’alumnat d’AD, amb la qual cosa sempre hi ha algun grup de ha d’anar cercant una aula buida, tot i que aquest aspecte se soluciona la primera setmana, ja que s’assigna una aula des de prefectura d’estudis. 8. fe Dificultats en el coneixement de les tasques que es realitzen a etapes educatives que no són la pròpia, per part del professorat. 9.fe Una part del professorat no s'implica prou en les decisions organitzatives i de gestió i dificulta l'aplicació dels acords presos en les reunions d’equip docent i d'altres 10. fe La resistència a la innovació per part d’alguns professors poc disposats a compartir experiències didàctiques, a fer ús de les TIC a l'aula. 11.fe Professorat que encara no entén que l’atenció a la diversitat és cosa de TOTS, no sols del professorat especialista.. 12.fe Tutors desbordats per l’atenció i constant seguiment que es presta a l’alumnat i famílies.	1.A Orientació no té cap decisió ni reunió amb direcció per tal de resoldre problemes. 2.A Quan els grups ja estan fets, ja no es poden canviar 3.AExistència d’un col.lectiu significatiu d’alumnes que abandonen la formació sense cap titulació. 4.A Cada programa va a la seva fet que fa que no hi hagi connexió entre el professorat ni que sapiguem com funcionen la resta de programes. Aquest fet dóna lloc a descoordinacions i duplicacions d’informació. 5. A Part d’alumnat amb poca motivació per l’estudi, que manifesta considerables dificulalts d’aprenentatge i retards que propicien la discontinuïtat de la seva escolarització 6.A Molt d’alumnat derivat al DO per tal d’entrar als programes amb places limitades. 7.A Com que l’alumnat d’AD no té una aula assignada, aprofiten per fer voltes per l’institut. A més, són nens de 1r cicle que necessitarien d’una aula de referència quan surten del seu grup ordinari. 8.A La nova societat multicultural injecta diversitat, però també comporta dificultats de cohesió i integració. 9. A Com alguns de l’alumnat d’AD presenta comportaments disruptius, passen bastant de temps expulsats per l’aplicació exhaustiva del RRI, fet que no els afavoreix gens ni mica. 10 A Poc compromís amb l’avaluació interna / externa com a mitjà d’assegurar el seguiment i el control del progrés de l’alumnat AD. 11.A Increment continuat d’alumnes amb NEE, i immigrants amb baix coneixement de la llengua i/o manca d’escolarització prèvia, amb la conseqüent dificultats d’assolir el graduat en ESO. 12.A Manca de personal qualificat per atendre els alumnes amb trastorns conductuals, socials i afectius. 13.A Pèrdua de l’hàbit lector, de la correcció ortogràfica i de l’habilitat de calcular, dificultant la resolució de situacions conflictives en la vida diària.
FORTALESES	OPORTUNITATS
1.F Bona coordinació entre cap d’estudis, policia local i  orientadora per tal de fer seguiments d’alumnat absentista. 2.F. Bona coordinació entre cap d’estudis i orientadora per fer seguiment d’alumnat amb problemes educatius i/o conductuals. 3.F Bona coordinació entre el professorat d’orientació i els del grup ordinari per tal de fer ACIs. 4. F El professorat d’Orientació està molt conscienciat de l’alumnat que té. 5.F Bona relació Assessor-Famíies. 6.F Bona relació amb l’entorn institucional (AJUNTAMENT) i empresarial per a col·laboracions d’adequació de perfils professionals per afavorir la inserció laboral. 7. F Reunions ROT periòdiques. 8.F Seguiment del PAD i PAT. 9.F Plantilla d’Orientació estable. 11.FBona estructura organitzativa i de coordinació pedagògica per la inclusivitat (Comissió de diversitat, A. Oberta, A. Projectes, A.Acollida, Mediació, Alumnes-padrins...  12. F L’interès per establir protocols de funcionament de processos del servei educatiu: atenció alumnat NEE, tractament d'absentisme, actuacions de convivència al Centre, etc. 13.F Abundants recursos materials a l’Aula d’Acollida, a l’aula AD i als llocs habilitats pels PTs. 14. F Professorat dinàmic,  el qual realitza activitats que repercuteixen en la millora de rendiment i formació personal de l’alumnat. 15.F Actuació immediata davant dels conflictes	1.O Decreix el nombre d’alumnat absentista. 2.O Hi ha un seguiment exhaustiu de l’alumnat entre les orientadores i els caps d’estudis. 3.O Els alumnes amb NEE reben l’atenció individualitzada que necessiten. 4.O L’alumnat dels programes d’Orientació progressen adequadament partint de les seves necessitats. 5. La noció de context d’educació respon a la interacció professor-contingut-alumne: triangre intereactiu 5.O Orientar l’alumnat absentista cap a programes com el PQPI. 6.O  La relació escola-empresa ens permet disposar d'una borsa de treball de centre, però amb ineficiències de funcionament. 7.O Projectes del Departament estimuladors del compromís per la innovació ambreconeixement de qui hi participa. 8.O  Aprofitar el PROA per implicar el professorat en el disseny dels objectius i el funcionament del centre a mig termini. 9. O Com que la ràtio és baixa, podem fer ús de les TIC de manera individualitzada. 10.A Les avaluacions haurien d’estar encaminades a tractar de resoldre efectivament els problemes de l’alumnat, i no sols a parlar d’ells. 11.O Insistir en la demanda de construir un nou institut al poble. 12. O Reforçar la coordinació pel que fa a la comprensió oral i escrita, problemes i càlcul, plantejant objectius comuns per cicles 13.O Augment de recursos humans per a l’atenció a la diversitat, Aula d’Acollida i alumnes amb trastorns greus de conducta. 14. O Incrementar el nombre d’activitats inclusives per a diferent tipus d’alumnat.

SUPORT CONDUCTUAL POSITIU

Hola companys,
en aquest moment us parlo com a profe d'alumnat d'AD amb una experiència que fa dues setmanes que vaig posar en marxa.
Tinc un alumnes amb força problemes conductuals deguts al seu àmbit familiar: maltractaments, pares divorciats i amb problemes de drogues... És un nen  força intel·ligent  però l'han posat al programa AD per la seva problemàtica familiar.
El meu comportament amb ell també havia estat una mica dur i sempre hi havia enfrontaments que acabaven en amonestacions i expulsions.
Un dia vaig reflexionar sobre la meva pràctica docent, sobre el nen i la seva problemàtica i també sobre la seva potencialitat cognitiva. Així és que vaig canviar d'estratègia: vaig agafar els apunts que tenia sobre el reforçament de conducta positiu i el vaig posar en marxa.

És evident que els miracles no existeixen i que un no pot canviar d'un dia per l'altre, però ara el nen treballa (és un crack), no fa sempre els deures però tampoc és que li doni massa importància, a classe se sap comportar i si no ho fa el trec fora i en xarrem sobre el que està fent a classe, reflexionem junts o signem un contracte puntual de disciplina per una sessió.

Ara el nen ve content a les classes i jo també!!!! Sé que canviarà poc a poc, que madurarà i que com a mínim l'estic podent ajudar a ser millor persona i també millor alumne.
Com a profe em sent satisfeta de poder-lo ajudar i tan de bo tot continue així.
Fins una altra

LOBSERVACIÓ A L'AULA DELS ALUMNES NEE

Hola de nou,
vaig a fer les meves aportacions sobre les meves impressions de la tasca dels PTs.
Al nostre centre els PTs treballen a l'aula ordinària fent suports als alumnes amb NEE, però també fora amb els mateixos alumnes.
Com a especialistes, el centre els dóna tres dies lliures en el quals s'han de dedicar junt al professorat de l'aula ordinària a fer les adaptacions curricular. És una mesura força òptima que s'aplica des de fa uns 5 anys. En un principi els van donar una setmana, però al final s'ha quedat en tres dies.
La manera d'actuar és que els PTs romanen durant el seu horari lectiu al departament d'orientació o per l'institut i el professorat de l'aula ordinària que tingui alumnat amb NEE han d'anar a fer les ACIs ajudats pels PTs.
Des que es fa d'aquesta manera, (quasi)tot el professorat passa pel  DO i fa l'adaptació corresponent a la seva assginatura. D'aquesta manera, el PT quan entra a l'aula ordinària hi ha una perfecta coordinació dels continguts a tractar, i quan fan feina fora de l'aula poden treballar aquests continguts o d'altres.
A les sessions que he pogut entrar, la valoració a sigut força positiva, ja que el PT, no sols se centra amb el seu alumne, sinó que si cal, dóna suport a altre alumnat que ho necessiti.
Per tant, pel que fa a la metodologia i el material utilitzat en aquest tipus d'AD és positiu, ja que es treballa de manera cooperativa entre el professorat i s'utilitza material adient a l'alumnat.
Bé... continuaré amb altres aportacions d'altres programes en tenir-ho llest.
Fins una altra.

PANELLETS PER TOTS SANTS

Hola comnpanys,
un dels meus objectius del Pràcticum era valorar la metodologia de diversos programes d'Atenció a la Diversitat.
Com cada divendres, entro a fer observacions a  l'Aula d'Acollida.
Quina va ser la meva sorpresa, tant com a professional com a una mica llépola, que l'alumnat i el professorat feien Panellets.

Normalment, en dies d'activitats extraescolar, l'alumnat d'Acollida: porta menjar del seu país, fan tallers d'escriure el nostre nom en àrab, romanès..., tallers de henna... O sigui ens fan coneixedors de tradicions de la seva cultura.
Però ara a set a l'inrevés, han sigut ells i elles que mijançant el professorat han après una tradició nostra.
Aquest dos fets fan que la inclusió de l'alumnat a la nostra terra sigui engrescadora, divertida i com no, aprenen tradicions de la cultura i país que els ha acollit.

Personalment i professional, una nota excel·lent per el professorat d'Acollida, el qual s'implica al màxim en les activittats que fan alhora que també fan que l'alumnat s'impliqui.

Fins una altra.

L'ANÀLISI DE LES ENTREVISTES

Hola de nou,
com ja havia dit a la meva proposta del Pràcticum I, vaig a centrar-me en els programes d?AD, de l'alumnat a NEE i amb els d'Aula d'Acollida.
Per tal d'aprofundir i indagar les espectatives del professorat envers els programes que fan feina, vaig realitzar entrevistes amb ells i també amb l'alumnat.
Els resultats als quals em puc referir són:
- Professorat d'AD: aquest professorat que fa feina amb aquest alumnat té bones expectatives envers ells, utilitza material adient a els seves característiques, parteix dels seus coneixements previs, intenta motiv-los i sap molt bé amb quin tipus d'alumnat treballa. De tot el professorat entrevistat, sols ha hagut 1 que no tenia bones expectatives, ja que és un professor al qual se li han assignat hores en AD perquè li sobraven hores lectives al seu horari, amb la qual cosa fa feina perquè ha de complir l'horari, no perquè estigui motivat amb la seva tasca.
- Els mateixos resultats han donat les entrevistes amb el professorat d'Acollida i els PTs. Com que tots sabien el programa amb el qual anaven a fer feina, estan molt compromesos amb la seva tasca, motivats, motivadors i sempre a la recerca de noves propostes per tal de millorar el rendiment del seu alumnat.

En quant a les entrevistes amb els alumnes, bé, cal dir que hi ha hagut de tot, però en general tots i totes estan molt contents de la manera de fer feina en aquests programes, ja que tenen una atenció individualitzada, es té en compte els seus interessos i es treballa d'una manera més pausada i tranquil·la que al grup ordinari. A més s'usa un altre tipus de metodologia: com per exemple el mètode Tonffoni per a aprendre a sintetizar, enviaments de treballs mitjançant mails i airxus adjunts....

Per tant, i per concloure, he de dir que per part del professorat, tot aquell que des d'un principi ha sabut i triat el programa amb el que treballa ho fa de manera motivada i motivadora per l'alumnat, amb materials nous i  engrescadors, treballant per racons, amb blocs i noves tecnologies.

Consol Pons

UNA PARELLA, UNA AJUDA: INTEGRACIÓ I AMISTAT

Hola de nou companys,
ja feia temps que no escrivia al bloc. Ja és hora.
Vull compartir amb vosaltres l'experiència de l'apadrinament lingüístic que vaig posar en marxa al meu centre fa 6 anys. No sé si als vostres centres el feu, d'ahí que ho vulgui compartir amb tots/es.
Bé, com ja sabem, des de fa anys, arriba al territori alumnat de diferents llocs del món. Arriben a un lloc desconegut, on la llengua i la cultura s'allunya, i de vegades molt, a la seva. Van a un centre amb més nens i no entenen ningú. Si fos jo aquesta persona, la veritat és que diria: tierra trágame.
A les Illes Balears hi ha diversos programes, tots inclosos en el PALIC, per tal d'ajudar aquest alumnat a integrar-se, a que aprengui la llengua i que després pugui arribar un dia en què pugui treure's el GES i ser un més.
Però amb això no hi ha prou. Necessiten més ajuda.  D'aquí la idea de l'apadrinament lingüístic, on un alumne-padrí li fa suport, acompanyament, ajuda... a aquest alumne-apadrinat nouvingut.
La veritat és que és una experiència molt positiva per la parella ja que aprenen coses conjuntament, s'ajuden i fins i tot arriben a fer-se amics.  Bé, una altra manera d'atendre a la Diversitat, mitjançant els iguals. No és un professor el que ajuda el nouvingut en certes situacions: anar a per un entrepà al bar, per exemple. És el seu padrí.
Així doncs,i per concloure, és tota la comunitat educativa la que s'ha d'implicar o l'hem d'engrescar per l'Atenció a la Diversitat, ja que com sempre dic, tots som únics, diversos i amb els nostres trets que ens carateritzen com a persones.
Fins una altra

CORRELLENGUA DE L'IES XARC

Hola a tots i totes,

per avui tinc una nova i bona reflexió que vull compartir amb tothom.
Bé, abans no ho havia comentat, però a més de fer feina com a AD a l'IES també faig de coordinadora de la Comissió de Normalització Lingüística. Com a tal sóc la responsable d'organitzar diverses activitats integradores i dinamitzadores en Llengua Catalana.
Avui dia 20 d'octubre hem celebrat el Correllengua, una activitat on participa tot l'alumnat de 1r d'ESO. Fem un cercavil·la i després una gimcana, els guanyador de la qual reben un premi cadascú. Ara bé, això no importa, el que importa és que és un dia per la integració i la no discriminació ni per sexe, raça, religió, descapacitats....
Un dia on tot l'alumnat gaudeix d'activitats lúdiques i alhora didàctiques, grupals, cooperatives...
A  més l'acabament a sigut apoteòsic, ja que després de l'entrega dels mp3 i de la lectura del manifest per la nostra llengua i la nostra cultura, han actuat dos membres dun grup de rock molt famós a Eivissa: Ressonadors.
D'aquest concert a gaudit tota la comunitat educativa, tots junts, tots plegats i tots cantant. Què millor que la música per unir a tothom!!!!

Per tant, això vol dir que quan ens ho proposem i volem (encara que com sempre hagi hagut profes que han romés a la sala de professors) saben atendre la diversitat, fer que tots els i les alumnes se sentin bé, a gust amb sí mateix i que gaudeixin de l'aprenentatge.

Ha sigut un dia rodó, encara que jo hagi acabat baldada!!!!
Bé, simplement volia compartir amb vosaltres el meu sentiment de satisfacció d'haver aconseguit que l'alumnat se sentís bé, que hagi participat en les activitats i que hagin gaudit.
Per cert, en poder us posaré l'enllaç del bloc de la nostra CNL i podreu veure tot el que ha passat, val????


Fins una altra.
.Consol

INTEGRACIÓ O DISCRIMINACIÓ

Hola de nou,
des que vaig fer l'assignatura Medotes d'investigació psicopedagògica i Interculturalitat i Educació, el tema d'integració escolar ha fet que reflexioni profundament amb la meva feina.
Per què del títol integració o discriminació?
Normalment el terme integració vol dir exactament això: integrar l'alumnat dins el sistema educatiu. Però en realitat se'ls treu del seu grup ordinari per tal de fer-los classe. Què significa aquest fer: aquest alumnat se sent discriminat, catalogat, etiquetat.... tant pel professorat com pels seus companys. Normalment als alumnes que van al programa d'AD els diuen que són "burros" i per això han de sortir a fer classe de castellà, català i matemàtiques en un grup on els objectius curriculars són els mínims.
Als alumnes amb NEE, pràcticament els passa igual: molts de professors es neguen a què els PTs entren dins l'aula, per tant els han de fer classe en solitari: una altra vegada etiquetatge.
L'alumnat d'Aula d'Acollida fa moltes hores al PALIC, tot i que en aquest cas jo comprenc que és necessari. De fet jo encara seria més dràstica: en compte de fer 16h. màxim al PALIC, els faria fer tot un trimestre d'immersió lingüística, és a dir, tot el seu horari  estaria al PALIC. D'aquesta manera aconseguirien aprendre la nostra llengua de manera ràpida i sense interferències.

D'aquí ve la meva reflexió i capvil·lament: tots sabem que és molt més fàcil fer classe amb un grup d'alumnes que tingui unes capacitats cognitives homogènies: QUÊ FÂCIL!!!! Però també sabem que la realitat no és aquesta. Hi ha una heterogeneïtat d'alumnat (cada vegada més) que fa que en els grups sigui complicat fer classe. Un se les ha d'ingeniar perquè l'aprenentatge arribi a tot l'alumnat en la manera que aquest ho necessita.
Per tant, què fem?
1. Traiem l'alumnat de l'aula per tal que rebi els ajuts necessaris per tal que s'incorpori quan abans millor a un grup ordinari?
2. Deixem que el professorat especialista faci la seva feina dins l'aula i treballem conjuntament fent les ACIs corresponents, encara que això signifiqui feina extra?
3. Integrem o discriminem?

Personalment, i com a mestra de 1r i 2n d'ESO en AD, em congratula quan em diuen que un o uns alumnes que han passat al grup ordinari ha aconseguit aprovar, d'altres inclús ara estan fent batxillerat.... això vol dir que la feina que ens havíem proposat ha donat els seus fruits. Ara bé, socialment, aquest alumne ha estat catalogat i etiquetat com alumnat de compensatoria, el qual no pot fer certes assignatures amb els seus companys d'aula perquè necessita ajuts individuals per tal d'aconseguir l'objectiu que marca el Programa.
Necessitats: més recursos, canvi de xip del professorat carca, més implicació... i la llista no acabaria mai.

Bé aquesta és la meva reflexió com a mestra AD. I ho dic perquè ha hagut vegades que l'alumnat m'ha dit que vol tornar al seu grup perquè li diun "burro", altres vegades són els pares els que no volen que els fills vagin al programa pel mateix motiu...

Així doncs, quina és la solució.... jo encara no l'he trobat: i fa ja uns anys que hi penso. Però la solució ideal per tot, ara per ara, encara no la sé.

Moltes mercis i fins una altra

Comencem el diari!!!!!

Hola a tothom!!!


Em dic Consol i començo el pràcticum I de Psicopedagogia.
El tema que tractaré durant aquests mesos és l'Atenció a la Diversitat. Aquest tema m'interessa moltissim, ja que faig feina a un institut com a mestra d'AD.
El món de l'atenció a la diversitat ha anat canviant en els darrers anys. Jo porto 11 cursos fent-hi feina i me n'adono d'aquests canvis, per sort per a millor. Ara bé, encara queda molt per fer.
L'atenció a la diversitat encara  és concebuda per molt de professorat com a feina dels especialistes. Aquesta concepció fa que moltes vegades ens sentim sols davant una problemàtica que afecta tota la comunitat educativa i que ens prenguin com el parxe o la tireta que ho cura tot. Tant els psicopedagogs com els que fem feina amb nens que no romanen al grup ordinari no som mags ni tenim fórmules màgiques per canviar el món.
Abans de començar els estudis, el meu pensament no estava gaire clar sobre aquest tema, i poc a poc, amb les diverses assignature que he anat fent me n'he adonat que cada alumne és un món i que tots són diversos i cadascun té les seves característiques particulars i individuals que  els fan únics.
El meu objectiu és valorar el PAD del meu centre, i em centraré en tres programes: Atenció a la Diversitat (antigament compensatòria), alumnes amb NEE i alumnes d'Aula d'Acollida.
Tractaré doncs de valorar la metodologia, els objectius, les adaptacions curriculars, els agrupaments.... que es fa en aquests programes i si són adients per l'alumnat al qual va dirigit.
Per aquesta tasca utilitzaré: entrevistes al professorat i l'alumnat, observacions descriptives i notes de camp.
Espero que l'experiència sigui enriquidora tant per mi com per totes aquelles persones que em visiten.
Bé doncs, a per feina.
Ja us aniré contant coses i reflexions.
Consol

El meu institut i el departament d'Orientació: