Hola de nou,
ja hem arribat al final del nostre diari i toca fer les conclusions de la nostra intervenció ak pràcticum I..
El meu objectiu principal era comprovar i verificar que els diversos programes que vaig elegir per tal de fer el seguiment inclosos en el PAD, complien la normativa vigent. Els objectius que em vaig marcar per fer el seguiment van ser:
1. Organització de l’aula.
2. Recursos materials i humans utilitzats.
3. Ús de les TIC.
4. Clima de treball.
5. Metodologia: aprenentatge significatiu, aprendre a aprendre, partir dels coneixements previs i connectar-los amb els nous...
6. Coherència entre les programacions curriculars, les d’aula i la informació oficial de l’Estat.
Ja en la valoració de cada programa vaig posar la meva pròpia avaluació del funcionament de cadascun.
En general, tots els programes segueixen i compleixen la normativa vigent, tot i que sempre hi ha aspectes millorables, com pot ser la participació i implicació del professat del grup ordinari. Fins que tot el professorat no canviï el xip i entengui que l'atenció a la diversitat és cosa de TOT el professorat i no sols dels especialistes la manera de treballar d'aquests últims sempre troba entrebancs. Altre aspecte millorable, debatut al document DAFO és el tema de les sessions d'avaluació i del seguiment i compliment del PAT per part dels tutors. No és de rebut que un grup estigui millor atés tutorialment i per tant a nivell de tot l'equip educatiu, segons la implicació i conscienciació del tutor/a en la seva tasca, que és molt sèria, important i imprescindible per tal que un grup vagi millorant tant cognitivament com en altres aspectes relacionants en la seva vida personal.
Per tant, el fer el pràcticum, i endinsar-me dins la pràctica docent tant dels especialistes com d'algunes aules ordinàries, m'ha servit per reflexionar en la meva pràctica educativa, no com a psicopedagoga, sinó com a mestra d'AD. És important entendre el nostre alumnat, fer que estiguin motivats, ajudar-los tant en matèria educativa com de desenvolupament personal, escoltar-los sempre que calgui i ser la seva guia. A més, també m'ha servit per veure directament la tasca tan complicada i imprescindible que tenen les orientadores que hi ha a l'institut. Parlo de l'institut com a educació Formal, ja que és on he fet les pràctiques i per tant no puc parlar de la seva tasca en l'educació no formal, tot i que deu ser igual d'important i imprescindible. Me n'he adonat que alguns professors/es esperen fórmules màgiques per part de les orientadores, fet que no és possible, ja que les fórmules màgiques no existeixen. Tan de bo que daca vegada més professorat és conscient que cal treballar de manera cooperativa entre professor-tutor-orientador-família per tal que l'alumnat progressi a nivell acadèmic i maduri a nivell personal. Aquest fet ha sigut degut al fet que l'equip directiu fa ús rigorós de les sessions de ROT, reunions amb les orientadores per tal de fer el seguiment dels programes i millorar l'absentisme escolar. A més, hi ha un ús també exhaustiu de com utilitzar els serveis d'orientació. Fa uns anys, simplement el professorat anava a l'orientadora o se li deia pels passadissos que tenia un problema amb algun alumne. Per sort i gràcies a la feina continuada, ara no passa això. Cal seguir un protocol per tal de fer una demanda a orientació, i si no se segueix aquest protocol l'orientadora no actua, a més que aquest professor/a és reclamat pel cap d'estudis corresponent per tal d'explicar-li com s'han de fer les coses correctament.
En conclusió, la tasca d'orientació és imprescindible, s'han de seguir les passes correctes per tal de ser atesos i sobretot, el que més m'ha fer "por" és la complexitat d'aquesta feina, ja que a més de saber com tractar l'alumnat, les famílies, el professorat, tenir els coneixements i les eines per tal de fer les valoracions de l'alumnat, cal que l'orientador tingui les habilitat d'empatia i assertivitat que li permetran apropar-se a l'interlocutor corresponent. O sigui, una feina ben completa i, alhora, complicada.
