Hola companys,
en aquest moment us parlo com a profe d'alumnat d'AD amb una experiència que fa dues setmanes que vaig posar en marxa.
Tinc un alumnes amb força problemes conductuals deguts al seu àmbit familiar: maltractaments, pares divorciats i amb problemes de drogues... És un nen força intel·ligent però l'han posat al programa AD per la seva problemàtica familiar.
El meu comportament amb ell també havia estat una mica dur i sempre hi havia enfrontaments que acabaven en amonestacions i expulsions.
Un dia vaig reflexionar sobre la meva pràctica docent, sobre el nen i la seva problemàtica i també sobre la seva potencialitat cognitiva. Així és que vaig canviar d'estratègia: vaig agafar els apunts que tenia sobre el reforçament de conducta positiu i el vaig posar en marxa.
És evident que els miracles no existeixen i que un no pot canviar d'un dia per l'altre, però ara el nen treballa (és un crack), no fa sempre els deures però tampoc és que li doni massa importància, a classe se sap comportar i si no ho fa el trec fora i en xarrem sobre el que està fent a classe, reflexionem junts o signem un contracte puntual de disciplina per una sessió.
Ara el nen ve content a les classes i jo també!!!! Sé que canviarà poc a poc, que madurarà i que com a mínim l'estic podent ajudar a ser millor persona i també millor alumne.
Com a profe em sent satisfeta de poder-lo ajudar i tan de bo tot continue així.
Fins una altra
