UNA PARELLA, UNA AJUDA: INTEGRACIÓ I AMISTAT

Hola de nou companys,
ja feia temps que no escrivia al bloc. Ja és hora.
Vull compartir amb vosaltres l'experiència de l'apadrinament lingüístic que vaig posar en marxa al meu centre fa 6 anys. No sé si als vostres centres el feu, d'ahí que ho vulgui compartir amb tots/es.
Bé, com ja sabem, des de fa anys, arriba al territori alumnat de diferents llocs del món. Arriben a un lloc desconegut, on la llengua i la cultura s'allunya, i de vegades molt, a la seva. Van a un centre amb més nens i no entenen ningú. Si fos jo aquesta persona, la veritat és que diria: tierra trágame.
A les Illes Balears hi ha diversos programes, tots inclosos en el PALIC, per tal d'ajudar aquest alumnat a integrar-se, a que aprengui la llengua i que després pugui arribar un dia en què pugui treure's el GES i ser un més.
Però amb això no hi ha prou. Necessiten més ajuda.  D'aquí la idea de l'apadrinament lingüístic, on un alumne-padrí li fa suport, acompanyament, ajuda... a aquest alumne-apadrinat nouvingut.
La veritat és que és una experiència molt positiva per la parella ja que aprenen coses conjuntament, s'ajuden i fins i tot arriben a fer-se amics.  Bé, una altra manera d'atendre a la Diversitat, mitjançant els iguals. No és un professor el que ajuda el nouvingut en certes situacions: anar a per un entrepà al bar, per exemple. És el seu padrí.
Així doncs,i per concloure, és tota la comunitat educativa la que s'ha d'implicar o l'hem d'engrescar per l'Atenció a la Diversitat, ja que com sempre dic, tots som únics, diversos i amb els nostres trets que ens carateritzen com a persones.
Fins una altra

CORRELLENGUA DE L'IES XARC

Hola a tots i totes,

per avui tinc una nova i bona reflexió que vull compartir amb tothom.
Bé, abans no ho havia comentat, però a més de fer feina com a AD a l'IES també faig de coordinadora de la Comissió de Normalització Lingüística. Com a tal sóc la responsable d'organitzar diverses activitats integradores i dinamitzadores en Llengua Catalana.
Avui dia 20 d'octubre hem celebrat el Correllengua, una activitat on participa tot l'alumnat de 1r d'ESO. Fem un cercavil·la i després una gimcana, els guanyador de la qual reben un premi cadascú. Ara bé, això no importa, el que importa és que és un dia per la integració i la no discriminació ni per sexe, raça, religió, descapacitats....
Un dia on tot l'alumnat gaudeix d'activitats lúdiques i alhora didàctiques, grupals, cooperatives...
A  més l'acabament a sigut apoteòsic, ja que després de l'entrega dels mp3 i de la lectura del manifest per la nostra llengua i la nostra cultura, han actuat dos membres dun grup de rock molt famós a Eivissa: Ressonadors.
D'aquest concert a gaudit tota la comunitat educativa, tots junts, tots plegats i tots cantant. Què millor que la música per unir a tothom!!!!

Per tant, això vol dir que quan ens ho proposem i volem (encara que com sempre hagi hagut profes que han romés a la sala de professors) saben atendre la diversitat, fer que tots els i les alumnes se sentin bé, a gust amb sí mateix i que gaudeixin de l'aprenentatge.

Ha sigut un dia rodó, encara que jo hagi acabat baldada!!!!
Bé, simplement volia compartir amb vosaltres el meu sentiment de satisfacció d'haver aconseguit que l'alumnat se sentís bé, que hagi participat en les activitats i que hagin gaudit.
Per cert, en poder us posaré l'enllaç del bloc de la nostra CNL i podreu veure tot el que ha passat, val????


Fins una altra.
.Consol

INTEGRACIÓ O DISCRIMINACIÓ

Hola de nou,
des que vaig fer l'assignatura Medotes d'investigació psicopedagògica i Interculturalitat i Educació, el tema d'integració escolar ha fet que reflexioni profundament amb la meva feina.
Per què del títol integració o discriminació?
Normalment el terme integració vol dir exactament això: integrar l'alumnat dins el sistema educatiu. Però en realitat se'ls treu del seu grup ordinari per tal de fer-los classe. Què significa aquest fer: aquest alumnat se sent discriminat, catalogat, etiquetat.... tant pel professorat com pels seus companys. Normalment als alumnes que van al programa d'AD els diuen que són "burros" i per això han de sortir a fer classe de castellà, català i matemàtiques en un grup on els objectius curriculars són els mínims.
Als alumnes amb NEE, pràcticament els passa igual: molts de professors es neguen a què els PTs entren dins l'aula, per tant els han de fer classe en solitari: una altra vegada etiquetatge.
L'alumnat d'Aula d'Acollida fa moltes hores al PALIC, tot i que en aquest cas jo comprenc que és necessari. De fet jo encara seria més dràstica: en compte de fer 16h. màxim al PALIC, els faria fer tot un trimestre d'immersió lingüística, és a dir, tot el seu horari  estaria al PALIC. D'aquesta manera aconseguirien aprendre la nostra llengua de manera ràpida i sense interferències.

D'aquí ve la meva reflexió i capvil·lament: tots sabem que és molt més fàcil fer classe amb un grup d'alumnes que tingui unes capacitats cognitives homogènies: QUÊ FÂCIL!!!! Però també sabem que la realitat no és aquesta. Hi ha una heterogeneïtat d'alumnat (cada vegada més) que fa que en els grups sigui complicat fer classe. Un se les ha d'ingeniar perquè l'aprenentatge arribi a tot l'alumnat en la manera que aquest ho necessita.
Per tant, què fem?
1. Traiem l'alumnat de l'aula per tal que rebi els ajuts necessaris per tal que s'incorpori quan abans millor a un grup ordinari?
2. Deixem que el professorat especialista faci la seva feina dins l'aula i treballem conjuntament fent les ACIs corresponents, encara que això signifiqui feina extra?
3. Integrem o discriminem?

Personalment, i com a mestra de 1r i 2n d'ESO en AD, em congratula quan em diuen que un o uns alumnes que han passat al grup ordinari ha aconseguit aprovar, d'altres inclús ara estan fent batxillerat.... això vol dir que la feina que ens havíem proposat ha donat els seus fruits. Ara bé, socialment, aquest alumne ha estat catalogat i etiquetat com alumnat de compensatoria, el qual no pot fer certes assignatures amb els seus companys d'aula perquè necessita ajuts individuals per tal d'aconseguir l'objectiu que marca el Programa.
Necessitats: més recursos, canvi de xip del professorat carca, més implicació... i la llista no acabaria mai.

Bé aquesta és la meva reflexió com a mestra AD. I ho dic perquè ha hagut vegades que l'alumnat m'ha dit que vol tornar al seu grup perquè li diun "burro", altres vegades són els pares els que no volen que els fills vagin al programa pel mateix motiu...

Així doncs, quina és la solució.... jo encara no l'he trobat: i fa ja uns anys que hi penso. Però la solució ideal per tot, ara per ara, encara no la sé.

Moltes mercis i fins una altra

Comencem el diari!!!!!

Hola a tothom!!!


Em dic Consol i començo el pràcticum I de Psicopedagogia.
El tema que tractaré durant aquests mesos és l'Atenció a la Diversitat. Aquest tema m'interessa moltissim, ja que faig feina a un institut com a mestra d'AD.
El món de l'atenció a la diversitat ha anat canviant en els darrers anys. Jo porto 11 cursos fent-hi feina i me n'adono d'aquests canvis, per sort per a millor. Ara bé, encara queda molt per fer.
L'atenció a la diversitat encara  és concebuda per molt de professorat com a feina dels especialistes. Aquesta concepció fa que moltes vegades ens sentim sols davant una problemàtica que afecta tota la comunitat educativa i que ens prenguin com el parxe o la tireta que ho cura tot. Tant els psicopedagogs com els que fem feina amb nens que no romanen al grup ordinari no som mags ni tenim fórmules màgiques per canviar el món.
Abans de començar els estudis, el meu pensament no estava gaire clar sobre aquest tema, i poc a poc, amb les diverses assignature que he anat fent me n'he adonat que cada alumne és un món i que tots són diversos i cadascun té les seves característiques particulars i individuals que  els fan únics.
El meu objectiu és valorar el PAD del meu centre, i em centraré en tres programes: Atenció a la Diversitat (antigament compensatòria), alumnes amb NEE i alumnes d'Aula d'Acollida.
Tractaré doncs de valorar la metodologia, els objectius, les adaptacions curriculars, els agrupaments.... que es fa en aquests programes i si són adients per l'alumnat al qual va dirigit.
Per aquesta tasca utilitzaré: entrevistes al professorat i l'alumnat, observacions descriptives i notes de camp.
Espero que l'experiència sigui enriquidora tant per mi com per totes aquelles persones que em visiten.
Bé doncs, a per feina.
Ja us aniré contant coses i reflexions.
Consol

El meu institut i el departament d'Orientació: