ja feia temps que no escrivia al bloc. Ja és hora.
Vull compartir amb vosaltres l'experiència de l'apadrinament lingüístic que vaig posar en marxa al meu centre fa 6 anys. No sé si als vostres centres el feu, d'ahí que ho vulgui compartir amb tots/es.
Bé, com ja sabem, des de fa anys, arriba al territori alumnat de diferents llocs del món. Arriben a un lloc desconegut, on la llengua i la cultura s'allunya, i de vegades molt, a la seva. Van a un centre amb més nens i no entenen ningú. Si fos jo aquesta persona, la veritat és que diria: tierra trágame.
A les Illes Balears hi ha diversos programes, tots inclosos en el PALIC, per tal d'ajudar aquest alumnat a integrar-se, a que aprengui la llengua i que després pugui arribar un dia en què pugui treure's el GES i ser un més.
Però amb això no hi ha prou. Necessiten més ajuda. D'aquí la idea de l'apadrinament lingüístic, on un alumne-padrí li fa suport, acompanyament, ajuda... a aquest alumne-apadrinat nouvingut.
La veritat és que és una experiència molt positiva per la parella ja que aprenen coses conjuntament, s'ajuden i fins i tot arriben a fer-se amics. Bé, una altra manera d'atendre a la Diversitat, mitjançant els iguals. No és un professor el que ajuda el nouvingut en certes situacions: anar a per un entrepà al bar, per exemple. És el seu padrí.
Així doncs,i per concloure, és tota la comunitat educativa la que s'ha d'implicar o l'hem d'engrescar per l'Atenció a la Diversitat, ja que com sempre dic, tots som únics, diversos i amb els nostres trets que ens carateritzen com a persones.
Fins una altra
